Fragàncies

SINOPSI

Fragàncies descriu un camí propi, fet i desfet, complert i incert, per arribar a sacsejar cada cor.  El poemari es presenta dividit en tres reculls poètics: «Jardí eròtic», «Llum» i «Lluvia.»

El primer recull, l’eròtic, no aspira a ser cap estudi exhaustiu sobre eròtica; si més no, és un florilegi amb versos que es desprenen de la pròpia sensualitat femenina, de la pròpia corporeïtat que tapen, a vegades, esquerdes, i permeten deixar fluir el més íntim desig i sentit eròtic.

El segon recull, «Llum», es desmescla de l’erotisme entrant més en el camp de l’amor, del dolor i de la superació. Un sotil fil allunya aquest recull de l’erotisme, a vegades fins i tot recuperant-lo. Agafant les paraules del senyor Sala-Valldaura: «Destriar  el camp amorós de l’eròtic no és sempre possible. Com tampoc ho és esbrinar en alguns poemes el veritable pregon».

El tercer recull, «Lluvia», és en castellà, una llengua que com la catalana formen part de la seva identitat. En aquest, la intenció és poder representar en pocs poemes una commixtura entre l’erotisme, l’amor i la superació; és un nou recull entre el Jardí eròtic i Llum.

La intenció de Fragàncies és la de poder aturar el temps de mà amb mà, junt amb l’altre, en un encontre humà, a través d’un petit sospir, amb un somriure o amb una plàcida mirada. I poder desbordar l’assassinat del temps fugaç, aquell que no ofereix espai concret a ningú, fill de la postmodernitat.

SOBRE L’AUTORA

Susana Pérez Civit neix el 1972 a Barcelona. Professora a Nàpols i educadora social a Barcelona i Girona… Apassionada de la literatura, el teatre, la poesia, la filosofia, la biopolítica, amant dels drets humans; i recentment de la neuropsicologia. Amant de l’esport i de la música, companys de vida i imprescindibles; com cada llibre, cada cor travessat a pell, cada destí, so, toc, mar, llum, fill o filla, gos…

Profundament passional, inconformista, insurgent de la normalitat, prematura de naixement, i de sang catalanoandalusa, es dedica en espais sobtats i breus de temps a obrir el propi cor, amb lletra sincera i clara, remenant el buit, la solitud, les certeses, el dia i la nit, el cos, el bes i cada perfum percebut. De la pròpia inquietud vital sorgeix aquest primer poemari, un diàleg a l’amor, a l’erotisme, a la seducció, al gest, al reconeixement, a la conversa i a la superació.