ELS DIES INDECISOS

SINOPSI

La Poesia no demana de ser entesa racionalment, només que s’hi entri sense presses.
I sense presses cal entrar a Els dies indecisos, davallant per uns graons imaginaris, fets de marbre i foc, per arribar –el lector– a aquella platja que tots portem a dins i que, tot sovint, volem ignorar per la por a trobar-nos sols o amb nosaltres mateixos.

En escriure aquests poemes, l’autor ens despulla el seu interior, la seva platja deserta, i amb un llenguatge planer i entenedor, influenciat, sens dubte, pels seus autors de referència (Joan Salvat-Papasseit i Miquel Martí i Pol) ens obre la porta a la reflexió del que passa al nostre interior i ens diu, emprant tot un seguit d’imatges i de fets quotidians que, malgrat els cops que ens pugui etzibar la vida, malgrat totes les foscors, és a les nostres mans, i només a les nostres, sobreposar-nos a tot, i amb el nostre únic esforç, veure com ve la lluna tot dibuixant camins nous damunt les ones.

SOBRE L’AUTOR

Jaume Santamaria i Sebastian neix, el 1957, a Barcelona.

Les primeres ratlles, en forma de cançó, les va fer el 1971.
A poc a poc, després de cursar dos anys de Conservatori, les paraules van deixar de banda la música, i el maig del 1976 va néixer el primer poema. I fins avui…

També s’ha deixat seduir, tot i que no massa –ho reconeix, que li costa–, per la prosa i per la història d’aquest petit país anomenat Catalunya. Tot i així ha escrit diversos relats i un Resum d’Història de Catalunya en tres volums.

Del 1979 al 1983, és membre del Grup Poesia Viva de la Cova del Drac (Barcelona).
1982: Organitzador i membre del jurat del 1er Premi Guspira de poesia juvenil.
1983: Guanya el 1er premi de la tercera edició del Premi Martí i Pol amb el recull Crònica.

Juntament amb na Eva Mullor i Pastor, porten a l’escenari el muntatge «…la teva vida, sobre el firmament», entorn de l’obra d’en Joan Salvat-Papasseit.

El dia 26 de març es fa la preestrena a la sala d’actes d’Amics de la UNESCO a Barcelona i, el dia 6 d’abril, es presenta a la Cova del Drac, plena de gom a gom.