• Facebook
  • Google+
 

L’ÓS DEL CAUCAS

SINOPSI

Quan era un infant tan menut que no sabia contar més enllà dels dits d’una mà, els meus germans i jo, a les nits estiuenques de Gata, esperàvem asseguts al terra del riurau que l’avi tornara de fer la tertúlia i la partideta de cartes al bar de la plaça. Aguaitàvem neguitosos per les escletxes del canyís, volent descobrir la seua silueta retallada en la foscor; i quan per fi el véiem, eixíem a rebre’l, l’envoltàvem, li llevàvem la boina i el gaiato i el dúiem a la seua poltrona de vímet alçant tan gran rebombori que tots els gossos de la contornada protestaven amb una bona cridadissa de lladrucs. Llavors ell començava a parlar i tots callàvem: «Això diu que era…». Sempre el mateix conte i, al mateix temps, diferent i únic, perquè anava afegint i canviant detalls segons li venia de grat. Nosaltres escoltàvem bocabadats, amb una alegria i emoció profundes. Ara aquest record i aquests sentiments rauen a L’ós del Caucas, una història d’amor a la natura i respecte als animals protagonitzada per un xiquet, el seu avi, un caçador, uns firers i un ós. El conte està ambientat al Caucas, unes muntanyes tan llunyanes com la meua infantesa, però molt bé podria ser que en compte del Caucas estiguérem parlant del Serrellars, del Montgó o de la muntanyeta del teu poble.