• Facebook
  • Google+
 

LLUMS DE FAR I CONVERSES DE BARANA…

SINOPSI

Quan algú concep la vida com un sac ple de metàfores, l’únic que pot fer és introduir-hi la mà i treure’n, una a una, totes les que necessiti per sobreviure. L’autor d’aquests més de cent vint relats, va trobar la seva primera en un far abandonat. Ple de pols, brut i desendreçat. Però també ple d’ampolles buides, paper, tinta, i un bon grapat de bombetes. Algunes d’elles les ha fos mentre escrivia.

Agrupats en set capítols, digueu-li dèries, els relats fan parlar el farer amb una barana, amb una escultura. Manté converses tan profundes, com el pou en el que va creure que estava caient. Es justifica quan no caldria que ho fes, i va confondre l’amor teològic de Ramon Llull amb un concepte avançat d’homosexualitat. La seva poesia la compon en prosa, i les cartes que escriu no sempre arriben a destí.

La raó de tot plegat és sempre la mateixa, el conflicte que implica estar enamorat, i no sempre de la mateixa persona, ni en el mateix moment. L’amor l’inspira, el desamor el fa escriure. Tot per amor. Sovint massa per si mateix.

 

 

SOBRE L’AUTOR

Jesús Castillo Prado (Vilafranca del Penedès, març de 1972). És Llicenciat en Història i Graduat Superior en arxivística. En l’àmbit de la recerca històrica ha participat en la publicació de La repressió del primer franquisme a l’Alt Penedès. 1939-1948 (Cossetània, 2009), Història de Vilafranca del Penedès (Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2008), Dietari d’en Lluís Queralt i Via. Notes i transcripció (Institut d’Estudis Penedesencs, 2007), Adolf Lara (1869-1935). L’estela dels vitralls. Retrat d’un retratista (Museu del Vi-Museu de Vilafranca, 2005), El cementiri de Vilafranca del Penedès. Fins arribar aquí tot va anar bé (Jordi Valls, editor, 2004), i ha participat en l’elaboració de diversos capítols de la sèrie Retalls d’història, emesa per la Xarxa de televisions locals.

Actualment treballa d’arxiver a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Tot i que ho compagina, a temps parcial, amb la feina de farer.

Li hagués agradat poder conèixer José Saramago, i proposar-li d’escriure una segona part de Tots els noms.