El dia onze de març es va presentar a Puçol el llibre L’ombra bou de Manel Alonso i ja el dia quinze es va posar en distribució en les principals llibreries del País Valencià. A partir d’aquell moment van començar a arribar-nos al correu electrònic opinions sobre el llibre de diversos lectors Unes opinions que l’editorial ha cregut interessant recollir en el blog.
«Trobe que L’ombra del bou és un interessant exercici de memòria col·lectiva que fa evocar el nostre passat, dibuixa unes vides en blanc i negre ja desaparegudes. Des del meu punt de vista la seua lectura defuig la polèmica, tracta sense falsa demagògia el tema i ens reconcilia amb una part del nostre passat i present. La festa del bou al carrer mai no ha estat patrimoni de cap ideologia política sinó de la gent, de tot el poble.»
Salvador Claramunt (Puçol)
«Manel, m’has fet riure moltíssim amb les històries del teu llibre, especialment en el relat Esperant la pluja sense per això menysprear les altres. Estan escrites amb un llenguatge tan nostre que pots sentir-te identificat amb qualsevol personatge dels que apareixen en les teues històries. Enhorabona, Manel, ha estat un plaer passejar de la teua mà per Pouet. »
Federic Aznar (Sagunt)
«Sota un imaginari paraigües construït amb bastó de banyes, una ombra de bou com a esguard, i vint-i-set relats que s’obren i es pleguen segons el passat i el present de Pouet, Manel Alonso ha aconseguit que jo personalment reflexionara i em guarira durant la lectura d’aquest llibre de la tempesta en la que estem immersos produïda per la crisi, l’atur, l’intolerància i la desigualtat, una tempesta que ens ofega entristix. Però a la vegada, ha fet que també el sol guaitara entre núvols amb les seues paraules plenes d’amistat, consol, tendresa i solidaritat les quals impregnen cadascuna de les cent huit pàgines d’aquest immens recull de relats que acabe de llegir amb un ànsia engolidora. Un llibre sincer, apassionant i ple de metàfores que pren com a excusa la festa del bou. Em sembla d’obligada lectura per a no oblidar el passat, comprendre el present, i guarir-se de la malparida pluja socioeconòmica que ens toca viure. »
Vicent Puchol Mora (Puçol)
«L’ombra del bou està escrita des de la visió d’un escriptor que no jutja i que deixa que bous i “boueros” parlen, interactuen en una dansada de foc i records, des de l’oposició de la bèstia i l’home que es comprenen i s’ajuden en un espectacle que camina enlloc. És la màgia d’un escriptor que compta amb un gust exquisit pel tractament de les paraules barrejant lirisme i crueltat allà on cal, sempre amb tendresa i humanitat.»
Hermini Pérez i Edo (El Puig)
«Al meu carrer fan bou, almenys quatre dies a l’any. No sóc massa aficionat als bous al carrer. Molt menys als bous a la plaça. El desgavell del maltractament animal a la plaça em fa rebutjar l’anomenada “fiesta nacional”. Al carrer és més bé el respecte i la por cap a l’animal el que em tira cap enrere. Però com tot veí d’este carrer he crescut amb la festa del bou al voltant i, sense dubte, el ritus té un toc d’arcaic, d’altre temps, que embadaleix, que ens apropa als nostres avantpassats i a tots els mites que l’humanitat arrossega amb la figura del bou al darrere. Manel Alonso amb els seus contes a L’Ombra del bou ens fa reconèixer eixa connexió entre present i passat i ens submergix en el subconscient col·lectiu per a donar-li significat a esta festa tan arrelada a les nostres comarques. Contes narrats des de tots el punts de vista, el jove corredor, la mare patidora, ramaders que crien amorosament el propi bou… diferents visions i diferents èpoques, amb anècdotes, algunes reals, que superen de lluny la imaginació i la ficció. Contes curts i entretinguts que toquen la fibra des de l’humor, el drama, l’adrenalina, la passió i l’amor, sense sentit però pur i real, cap a la figura del bou. Gràcies Manel per ajudar-nos a reconèixer i estimar, una vegada més, les nostres arrels.
Vicent Esteve Subies (Puçol)