• Facebook
  • Google+
 

Blog


“L’ASSUMPTE COMAS”, DE LOLA IVORRA I MARTINIÀ PERONA

m-peronalola-ivorra

Per Manel Alonso

 Mai no m’han deixat de sorprendre les persones que són capaces de fer tàndem i escriure a quatre mans. Potser perquè, en aquest sentit i en altres, sóc un individualista i em falta la disciplina i la tolerància envers l’altre, els seus rituals i les seues dèries. En la literatura valenciana hi ha hagut diversos tàndems, alguns d’una obra només, com el format per Josep Lluís Seguí i Ferran Torrent per a la novel·la La gola del llop. Torrent, més endavant, formaria tàndem per a escriure obra teatral amb Carles Alberola: O tu o res, Nit i dia. I altres ho feren per a diverses novel·les, com ara Rafa V. Arnal i Trinitat Satorre: Puta misèriaAmb la cua encesa.

Des d’Alacant m’arriba notícia d’un altre tàndem que fa dotze anys publicà Les joies d’una dama d’Alacant i que enguany torna a la càrrega amb L’assumpte Comas (Editorial Neopàtria), es tracta de Lola Ivorra i Martinià Perona.

L’assumpte Comas és una novel·la que entra dins del gènere de lladres i serenos, i més concretament en el subgènere de detectius. El nostre protagonista, Joan Ponts, té poc de Miss Marple, Maigret, Marlowe o el mateix Butxana, s’acosta més a la realitat dels individus que treballen en una agència d’una ciutat mitjana, gent que porta sovint entre les mans diversos casos relacionats sovint amb les banyes, la desaparició d’algun adolescent, missatges anònims, etc., una tasca que obliga a una faena rutinària, fins i tot avorrida, amb llargues hores d’espera i un gran nombre d’entrevistes. Encara que Ponts té un estrany interés per la cultura i en el fons l’ànima d’un bon samarità.

Un dia apareix mort el nòvio d’una coneguda. Aparentment, s’ha suïcidat llançant-se des del balcó de l’apartament on viu, però hi ha alguna cosa que no encaixa. El mort, Xavier Comas, germà d’un conegut industrial del moble alacantí, treballava en una entitat bancària, era un home a qui li agradava el risc en les operacions financeres, en l’amor i en la vida. Mentre Joan Ponts va lligant caps, ens descobrix una ciutat que acaba sent coprotagonista de la novel•la, Alacant en la dècada dels anys huitanta, una ciutat que intenta deixar enrere una imatge provinciana, casposa, plena de funcionaris feixistes, per a oferir-nos de la mà del canvi polític una imatge cosmopolita i permissiva, amb una gran oferta d’esdeveniments culturals.

Joan Ponts, com en el joc de l’oca, va saltant de bar en bar on es troba amb tota una galeria de personatges del moment, pintors, galeristes, dissenyadores de moda, fotògrafs, cambrers, empresaris, yuppies, camells, ionquis… L’assumpte es complica quan el cosí del mort, Lluís Comas, apareix penjat, la qual cosa fa que Ponts li pegue un colp de timó a la seua investigació i se centre en la possible relació dels Comas amb una banda de narcotraficants. Però les coses no són com pareixen i, a la fi, el tàndem Ivorra-Perona acaba oferint-nos un final sorprenent.

L’assumpte Comas és una d’aquelles novel•les que va guanyant a mesura que s’avança en la seua lectura. Potser, per al meu gust, és massa extensa en la seua introducció de l’escenari i els personatges, encara que ho arribe a entendre ja que un dels objectius dels narradors és convertir la seua ciutat en matèria literària, la seua ciutat i un temps en concret, que han sabut recrear amb la música que sona de fons i les al•legories que fan com ara la de l’evolució de la mateixa agència de detectius com a reflex dels canvis que ha patit la ciutat.