Trobe que exposar el contingut del llibre és una tasca que me sobrepassa. Sempre he pensat que els treballs d’escriptura es defensen per ells mateix i, per tant, moren o sobreviuen com si foren éssers vius.
Però ho intentaré:
NUESA va ser un projecte i ara una realitat que neix partint de la tradició de la poesia amorosa. Dins d’eixa vessant vaig voler construir els textos partint del fet més positiu i festiu que ens dóna l’estima per l’altre: El desig i la gojosa complaença que genera el contacte físic amb la persona amada. Per tant decidit a mamprendre l’escriptura dels versos d’enamorament vaig armar una arquitectura senzilla per a que em servís de guia.
Simplement vaig seguir el recorregut geogràfic del cos estimat d’una manera lenta, a pams, transitant de les mans als turmells passant pels pujols i les valls amb l’alegria que dóna la satisfacció per una experiència que ompli i amera l’ànim des de temps immemorials a la humanitat.
En aquest exercici vaig defugir d’arribar a escriure directament sobre l’encontre físic de l’estima. He volgut orbitar a uns metres de la superfície atenent que la bellesa regala a la nostra vida les sensacions imperioses de la satisfacció carnal. Si tots som ací, vivim, somiem i prenem l’existència amb les pors seculars irracionals és perquè hem estat un fruit de l’apetència de l’altre. Naixem de la profunditat de l’amor, del frec que esdevé indiscutiblement plaent, orgànic, dolçament animal.
I d’eixa manera vaig intentar concebre, pas a pas, poema a poema, una traçada humana per sobre les il·lusions i les sensacions que genera el cos femení amb el contacte del cos masculí. Sent com és un poemari plenament heterosexual he fugit del sotmetiment cultural que tenim d’una masculinitat dura i possessiva, he procurat fer un treball on la sensualitat, l’humor o la ironia, així com els anhels complits, suren pel damunt de la tristesa o dels fets resistents d’un amor irresolt o maldestre.
Entenc que la poesia és un gènere que permet comunicar i posar-nos en la mateixa xarxa de sentiments els homes i les dones. I m’agradaria que qui els llisca, també a pams com van ser escrits, trobara en ells la seua pròpia sensualitat o les seues emocions. De fet, pense que, qui escriu, solament alça acta d’allò que som a la vida.
Espere, de cor, que vos agrade, que arribeu, amb els versos que hui presentem, a la riba dels vostres sentiments, atenent a la màxima de comprendre que tots som iguals davant de la capacitat d’estimar.
I espere, de veritat, que a les vostres mans, amb la vostra particular lectura, estos poemes visquen altres vides, siguen en cadascú de vosaltres una miqueta més.
Moltíssimes gràcies, amics.
Paraules d’Antoni M. Bonet en la presentació del seu llibre Nuesa