Per Manel Alonso
A peu de carrer. Caminant per la vida (Editorial Neopàtria, Alzira, 2014) és el primer llibre del riolà Sergi Pascual. Es tracta d’un recull de trenta-cinc articles d’opinió en què, des de la seua experiència com a ciutadà però també com a docent i en especial com a professor de filosofia en un institut de secundària, opina sobre els grans i petits temes que ens afecten dia a dia, com ara la mort, l’actitud d’uns i d’altres davant les diverses malalties mentals, la qualitat de la nostra democràcia, el pas del temps, les relacions humanes i les polítiques educatives.
El llibre té un marcat to reflexiu. Assenyala un problema, però mai no imposa taxativament una solució, com potser ho fan aquells llibres anomenats d’autoajuda que gaudixen tant del favor del públic. La seua intenció és la d’obligar el lector a enfocar el problema, a pensar-lo des de diverses òptiques per acabar fent-se’n una opinió. És, també, una reivindicació de la filosofia com una eina útil en la vida diària.
Per altra banda Sergi Pascual n’és conscient que la reducció que patixen en l’educació les assignatures que englobaríem sota el nom d’humanitats per part dels responsables de les polítiques educatives no és debades, com no ho són les retallades a l’escola pública, ja que darrere de les seues actuacions hi ha objectius ideològics clars lligats al fet d’afeblir la consciència crítica dels futurs ciutadans, sense oblidar que també pretenen mantindre els privilegis als membres de les classes socials altes i ralentir l’ascensor social per als de les classes mitjanes i baixes.
A través dels seus articles Sergi Pascual reivindica la revolta, la rebel·lia, la dissidència de l’individu davant d’un sistema que ens imposa un model de vida en el qual els beneficis econòmics estan per damunt de la nostra salut, de la nostra qualitat de vida i del bé comú.
Mentrestant entre línies el nostre autor ha anat oferint-nos el retrat d’un home i del seu univers personal, un individu solter, senzill, de poble en el bon sentit de la paraula, sensible, observador, amic dels seus amics, profundament familiar, arrelat a la seua comarca, un lector voraç no sols de filosofia, un escriptor amb clars referents com ara Josep Pla, Tobies Grimaltos i sobretot Joan Fuster amb el qual li agrada recolzar-se. Un subjecte amb una mirada personal a qui res no li és alié. Seguint el model i els consells d’aquests escriptors, la seua prosa és àgil, directa, senzilla, Sergi Pascual escriu amb la intenció que el lector se senta còmode, ben acompanyat per tal d’iniciar un petit viatge amb el qual tot es pot posar en dubte i criticar.
A peu de carrer. Caminant per la vida és un llibre la lectura del qual no deixa indiferent a ningú. D’una manera amable, aparentment suau, sacseja el lector i l’obliga a reaccionar, i ho fa com un corcó impertinent que ens pregunta una vegada i una altra què dimonis estem fent amb la nostra vida, per què ens deixem dur per les circumstàncies que els altres ens determinen.