• Facebook
  • Google+
 
Tag Archives:

Pura Peris

“ALÈ DE LLUNA”

Pura Peris

Per Manel Alonso

Quasi dos anys després de l’aparició del seu primer poemari, Tast de vida (Editorial Germania, 2014), Pura Peris publica Alè de lluna (Editorial Neopàtria, 2015), un treball on s’inclou com un apartat més Ones sobre la mar, una col·lecció de sis poemes amb els quals va obtindre la XXI edició del Premi Octubre de Creació Literària de Sant Vicent del Raspeig.

La lluna en aquest llibre no és sols la representació de l’ànima femenina, la de la mateixa autora, una dona a qui li agrada recrear-se en la tendresa i la sensualitat, sinó que, a més, l’astre li servix per a organitzar el poemari tot seguint les diverses fases per les quals passa, Lluna Nova, Quart Creixent, Lluna Plena i Quart Minvant.

En Alè de lluna Pura Peris ens parla del desig amb un llenguatge suggeridor i evocador, ens parla de les emocions i com, tant l’un com les altres s’eleven, s’expandixen o minven amb el pas del temps, tal com ho fa la lluna, «Vestida amb la nuesa del desig / bressolada pel caliu de la llum rompuda, / la ploma cerca en la paraula muda / l’aroma d’una veu que sacseja la nit».

La poeta, resident a l’Eliana (Camp del Túria), escriu una poesia de traços fins però contundents, una poesia diàfana, en alguns moments voluptuosa que invita a la concupiscència, i ho fa alçant imatges pretesament senzilles allunyades d’artificiositats banals: «Abocada a la fosca finestra de l’enyor / aromes de pell murmuren en el crepuscle».

La seua vocació és d’arribar al lector el més prompte possible, agafar-lo de la mà, acostar-s’hi, quasi com en una abraçada, i a cau d’orella mussitar-li versos construïts a consciència, la majoria dels quals lliures, com es vol mostrar la mateixa autora, amb un ritme intern marcat, com si fóra el batec constant del poema: «Asseguda a la vora / del paper en blanc / el vermell dels teus llavis / somou el meu pit, / mots fragants brollen, / s’enreden en els teus dits, / els meus silencis escric / sobre un llibre de pell».

Hi ha una voluntat de compartir el goig a través de la paraula, de confessar que ha desitjat, estimat, que s’ha sentit feliç, completa i lliure. Que ha lluitat contra els esculls, sempre dolorosos, que s’oculten sota la superfície del viure, i que ha pogut sortejar-los i continuar navegant.

L’alé de la lluna és l’alé d’una dona compromesa amb la paraula, amb la vida, amb l’amor. Un compromís que, com la lluna, la il·lumina en la nit i la guia.