Per Manel Alonso
La vida de qualsevol ésser humà és plena de llum i d’ombres, l’obra d’un músic, d’un artista plàstic, d’un poeta, també. Sempre hi ha un costat ocult negatiu o fosc, necessari per a confirmar o ressaltar d’alguna manera la intensitat de la llum. D’aquesta idea naix l’estil pictòric del clarobscur que empra només llum i ombra. Per a tindre una visió clara de les llums i de les ombres de la vida d’un ésser humà, o de l’obra d’algun artista, ha de tindre temps viscut, obra realitzada, per això em sorprén que una dona tan jove com és la poeta nascuda a la ciutat de València Àngels Moreno, en el que és el seu primer llibre de poesia, ens parle de llums i d’ombres tot traslladant amb seguretat aquesta tècnica pictòrica al camp de la poesia.
Clarobscur (col·lecció Mil poetes i un país, Editorial Neopàtria, Alzira, 2014), és un llibre que a pesar de ser primerenc és intens, mesurat, sòlid, una col·lecció de poemes de vers lliure amb una prosa poètica inicial que fa de pòrtic. L’extensió dels poemes és desigual, hi trobem des de poemes llargs a altres breus que se’ns apareixen com apunts lírics: «Només queda un silenci-presó / on batega enfurida / una mort de paraules».
Li agrada a Àngels oferir-nos diversos poemes sota un mateix títol, en forma de pomell, com ara Petjada, de setze poemes, o La redonesa de l’aire, de deu poemes breus, o Necrològiques, de dos. L’autora no ha cregut necessari obrir nous apartats i crear diverses col·leccions en el llibre, és com si gaudira donant-li voltes a una mateixa idea i creant un artefacte polièdric, una bomba poètica en raïm que arriba al lector com peces d’un mateix puzle.
Darrere dels versos d’Àngels Moreno hi ha una gran lectora de poesia, una dona amb una bona formació literària, que ha sabut digerir les seues lectures.
El llibre l’obri una prosa poètica amb un títol bastant explícit: De l’ombra i de la llum. Un text farcit d’imatges d’una gran potència lírica, amb un ritme intern marcat i on ens assegura: «Em cansa el desert escridassant contra les oïdes curullades de l’argent dels déus. Només el pler disforme en les pàgines quan s’ha extorquit l’ànima fins a la clau de volta del poema».
Després ens oferix una poesia més diàfana, a través de la qual besllumem la poeta, una dona que observa l’entorn, que dialoga amb l’altre, que lluita contra les seues pors, que estima d’una manera apassionada. Una dona entre la llum i l’ombra, que apareixen i desapareixen en el reflex de l’espill, en el del vidre d’una finestra, en la llum i la fosca d’un túnel. Un espill que potser no és el receptacle de la memòria com ella afirma sinó que ho és el nostre rostre reflectit en ell, eixe mapa d’arrugues del país on habita la nostra vida passada.
Entre llums i ombres el poema esdevé una ferma realitat. La poeta se sap predestinada a escriure el seu diàleg personal, íntim, amb la vida, l’amor, però també amb el buit, amb la mort.
Clarobscur, que ha estat prologat per Pere Bessó, és un llibre ric en imatges, en lèxic, amb ecos de la millor poesia occidental producte de l’actitud d’una poeta que és conscient que per a ser-ho ha de conéixer la tradició literària pròpia i la del veïnat.
Se’m fa difícil dir en poc més de tres mil caràcters tot allò que m’ha suggerit la lectura d’aquest poemari, només afegiré que m’ha sorprés positivament i que, sense cap mena de dubte, tornaré de nou a assaborir els poemes que conté.