Vogant pels vents és un poemari que ha eixit de la ploma poètica de l’escriptor, tot recordant els anys viscuts en tres llocs diferents: Bellpuig (Lleida, 1959-1964), País Basc (1968-1972) i Sagunt, durant la resta dels temps; aquests són els llocs que conformen les tres bisectrius del triangle viatger de l’homo viator.
Després, hi ha afegit poemes esparsos en tres apartats més: «Nocturna tempora», «Assaigs dels límits poètics» i un petit recull d’Epigrames del poeta hispanorromà Marcial, traduïts al seu lliure albir. Aquest darrer conjunt és un intent d’assaig innovador en la poètica moderna.
Religiositat, amor, persones, família i treball amb el ferro, seran els eixos centrals que han marcat la vida del poeta i la seua forma particular d’observar el món, un escenari que ha plasmat en aquestes pàgines, perquè segons Josep Dionís, han arribat els temps dels records realitzant una introspecció en l’ànima.
Per això, ha fet emergir el seu primer poemari, un treball de creació literària ja en els temps del descans del guerrer, representat en una fugida del món assaonada en mil batalles poètiques.
Josep Dionís Martínez (Sagunt) és un antic treballador siderúrgic que va fer d’obrer a Sestao, País Basc (AHV, 1968-1972) i fou tècnic del control de qualitat a Sagunt (AHV, 1972-1984).
Es llicencià en Filologia Catalana fent de professor d’institut i ha publicat més de quaranta articles sobre toponímia, llengua, demografia, història i migracions humanes.
Col·labora amb Onda Cero Sagunt i publica en Levante-EMV articles sobre toponímia urbana i llengua.
Ha traduït a l’italià a V. A. Estellés i ha estat autor de diversos llibres; ara està preparant la publicació d’un estudi demogràfic referit al Port de Sagunt, així com una mena de dietari-assaig en el qual aborda diversos temes, opinions i records de l’experiència personal viscuda.