Pell endins és sens dubte familiar directe de Guarda’m el secret; el fil conductor sempre va embolicat de totes aquelles coses viscudes o per viure, materialitzades o desitjades, perquè la vida en definitiva és un engranatge perfecte de llums i ombres.
Sovint les inquietuds són hostes incòmodes, i sents la urgència de traure’ls; en certa manera, escriure és un exercici que t’allibera de moltes angoixes, t’aporta serenitat i en alguns casos plaer. La poesia és un gènere literari que amb poques paraules pots sintetitzar un munt de sensacions.
Tinc llargs silencis, una vida interior infestada d’històries i un cert recel a oblidar, també a no trobar un interlocutor vàlid. Per això és potser que el paper i el llapis són els meus grans aliats.
En Pell endins l’estructura queda poc definida, els poemes passegen per les pàgines amb llibertat, i encara que tot plegat és una barreja de sentiments retrobats, afectes, neguits i absències, es pot llegir obrint qualsevol pàgina a l’atzar.
Xelo Llopis i Roca (Xàtiva. La Costera) ha publicat en solitari Guarda’m el secret (Germania 2012).
Com a participant en antologies poètiques: Estels de paper (vint-i-un poetes per al segle XXI) (Germania 2012); Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena Edicions 2014); La poesia, una sola veu (Caixa Vinaròs 2014); Poemes. I Trobada poètica Editorial Neopàtria (2015).
En 2011 és guardonada amb el primer premi del I Concurs de Relats Curts de Salmaldon Art ràdio i televisió d’El Vendrell.
En 2014 rep el Premi Xateba per a la Igualtat i contra la Violència de Gènere.