• Facebook
  • Google+
 

NO PLORIS PER CREÜSA, ENEES

SINOPSI

No ploris per Creüsa, Enees es va començar a escriure abans que les autoritats acadèmiques normalitzessin el nom de l’heroi troià en la nostra llengua. És doncs una obra de llarg recorregut temporal. En ella l’autor aprofita cinc dels personatges principals de l’Eneida de Virgili per posar en boca d’ells o, de vegades, de veus anònimes, reflexions sobre elements habituals de l’univers poètic: la mort, la solitud, el dolor i, òbviament en aquest cas el destí dels mortals en mans dels déus o de l’atzar massa vegades injust o incomprensible.

L’obra es complementa amb un petit recull, «L’hivern a la memòria», en la línia dels darrers poemaris de l’autor que, a les envistes del propi hivern, afirma amb sinceritat: «S’allunyen les cançons / i t’arriba de lluny / la por, l’abaltiment».

Sobre l’autor

L’Antoni Casals i Pascual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat Els murs de l’odi (2007), Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra (2008), La mirada de la gàrgola (2008), Una obstinada imatge (2009) i L’angoixa de la fulla abans de caure (2010). El 2010 guanya el premi Joan Benet i Caparà amb El dilema de Faust, publicat per Òmicron. Altres llibres seus són Passes discretes per la ciutat endormiscada, Els imperis implícits i Una ombra perplexa (tots ells amb Bubok). Ha participat en diferents antologies: Erotisme som tu i jo (Emboscall 2007), Poemes a la barana dels teus dits (Petròpolis, 2009), Poems&blogs (2010), Poesia a la frontera (2011), i en nombrosos recitals poètics i mostres a Vilafranca, Barcelona, Rubí, Alcanar i Sant Sadurní d’Anoia, entre altres.