• Facebook
  • Google+
 

MAR ENDINS. VIII Premi de Poesia Xavier Casp

SINOPSI

El mar, com a espai de llibertat i àmbit d’horitzons sense límits, es contrapesa a la vall, de secà, pobra i sense cap futur més enllà de les mines de potassa. Aquesta realitat amara totes les reflexions del protagonista.

El contrapunt dels haikus hi aporta imatges espurnejants, vives i colpidores que reforcen el dol pel destí inevitable.

Abans, d’això en deien Experiències Viscudes.

 

SOBRE L’AUTOR

Em dic Josep Fàbrega i Selva. Soc bagenc de naixement i de residència; vaig néixer a Súria, el 3 de març del 1947; he viscut a Artés, Manresa i, d’uns anys ençà, a Calders. Des de setembre del 2007, i després de 40 anys de conviure prou satisfactòriament amb alumnes, pares, companys i Administració, soc un mestre jubilat.

El meu pare deia que «De pagès, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta». Tinc molt clar que el percentatge que em correspon com a poeta és força per sota dels altres dos, però sempre m’ha agradat la poesia i de l’any 2007 ençà he guanyat tot un munt de premis.

Tinc publicats un llibre de sonets, Postals de Calders, Camins d’hivern, premi Mn. Narcís Saguer (2007) de Vallgorguina, Sis dies d’agost, premi Jordi Pàmias (2009) de Guissona, D’aquí estant (no) es veu el mar, premi Goleta i Bergantí (2009) del Masnou, Bages, premi Lacetània (2009) de Manresa, Parlo d’Aloma, premi Marià Manent (2009) de Premià de Dalt, Ingènuament protocol·lari, premi Joan Llacuna (2010) d’Igualada, Natana, premi Miquel Martí i Pol (2010) de Roda de Ter, L’altra veu, premi de poesia de Lloseta (2011), Les hores vives, premi Ciutat d’Alcoi (2012), El mar dels altres, premi Alella a Maria Oleart (2012), Guanya la dama, premi Betúlia (2013) –memorial Carme Guasch– de Badalona, I la llum es va fer, premi Alella a Maria Oleart (2013), Perquè fossis més meu, premi Josep Fàbregas i Capell (2013), Vila de Sallent, És lluna plena, premi Adolfo Utor Acevedo (2014) de Dénia, Aigua cansada, premi Jacint Verdaguer (2014), de Calldetenes, Actors secundaris, premi Guillem Colom i Ferrà (2014) de Sóller, Escrit amb pinzell, premi Marià Manent (2014), Sense bitllet de tornada, XII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2015, Nus, premi Adolfo Utor Acevedo (2018) de Dénia, Postres de Poeta, premi Ciutat d’Elx (2018), Fes-te paraula, XV Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2018, El darrer protocol, premi Joan Perucho «Vila d’Ascó» 2019 i, finalment, Guaix, premi Ciutat de Benissa (2020).

Penso que els qui escrivim hem de mirar de ser modèlics en l’ús de la llengua; d’aquí ve que m’escarrasso per mantenir viu aquell català, avui ja desnonat, que em van péixer els pares.