Ernest Ripoll, de 51 anys, treballa de conserge en un col·legi públic de poble. Està divorciat i sent que ha perdut la infància dels seus fills per la sentència del jutge que atorgava la seua custòdia a la mare. Deprimit i amargat, decideix seguir el consell de la psicòloga del centre i comença a escriure un diari, és la seua manera de llepar-se les ferides. La teràpia funcionarà i poc a poc anirà descobrint qui és. Per a ell, escriure cada dia és com pujar a l’andana de casa i encendre el llum, ordenar els trastos i llevar la pols i les teranyines. Fins que un dia una llum nova l’enlluernarà de forma inesperada.
Maria Rosa Diranzo va nàixer a Alfarb (Ribera Alta) el 1957. A principis dels anys 60, amb la seua família, emigrà al sud-oest de França on els seus pares treballaven en una fàbrica de seients. En tornar, va estudiar el batxillerat d’aquella època i després, magisteri a València. Abans d’exercir de mestra, va treballar unes temporades a la cooperativa agrícola de Catadau. Com a docent, ha treballat a Ademús, Torrent, València, Aiora, Carcaixent, Sumacàrcer, Ontinyent, Crevillent, Llombai, Alfarb, i finalment, a l’IES Ramón Esteve de Catadau, on imparteix valencià i francés al primer cicle de la ESO.
Ha escrit dues novel·les juvenils: El secret de l’olivera i La pantalla mágica; un relat autobiogràfic sobre la seua trajectòria docent: Mestra, conta’ns coses!; i La vella locomotora, un relat de memòries sobre la seua infantesa a França.
L’any 2017 va obtindre el Premi de Narrativa Ciutat de Carlet amb la novel·la El marge i el camí.