• Facebook
  • Google+
 

L’HOME QUE QUASI FILMA EL MONSTRE DEL LLAC NESS

SINOPSI

Després de mitja vida de merda i una passivitat vocacional, el protagonista decideix fer el que faria qualsevol persona sensata: robar el premi de l’Euromillón al seu millor amic i com­prar-se una illa perduda a Escòcia. Però el món és tossut i el troba igualment, disfressat de reis autoproclamats, de vaques i pastores, de viatgers en el temps que no van enlloc, de refugiats impossibles, de passats que tornen per recordar-li el que ha fet, d’antics amors, de fills i de monstres que potser sí que exis­teixen, però que no són els que realment ens pensem.

Escrita a través de breus pistes d’àudio que el protagonista va enregistrant, l’autor juga constantment amb l’humor, la ironia, la realitat i el fantàstic. Oriol Font i Bassa torna així a la línia de la seva novel·la de debut, Ovelles i merda (2016) i de Relats d’un confinament fantàstic (2021), on l’imaginari i l’absurd es barre­gen per lligar una història molt real.

 

 

 

 

foto autor

SOBRE L’AUTOR

Oriol Font i Bassa (Granollers, 1981) volia ser veterinari, però la nota de tall li va trencar el cor i va acabar a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovi­suals de Catalunya), convençut que, cà­mera en mà, podria ser el nou Cousteau del segle XXI. Spoiler: no ho va ser. («De moment», diu ell…)

Un cop acabada la carrera, va descobrir que escrivia millor del que filmava. Això el va portar –com a tot bon artista frustrat– a la vida d’autònom: articles, vídeos, notícies, i tot el que calgués per sobreviu­re amb un mínim de dignitat. Entremig, va cuidar lleons marins i aus exòtiques en un conegut parc aquàtic (tothom té un passat), va vendre petards per Sant Joan i (quasi) joguines per Nadal, va fer d’ajudant de manteniment en una repu­tada escola, va estudiar tres anys de dret (sense seqüeles aparents), va obrir una botiga… i també va tenir temps de ca­sar-se i tenir un fill.

Amb les estones lliures que no té, ha pu­blicat llibres amb títols tan discrets com Ovelles i merda (2016), Només els ma­fiosos van en xandall a l’oficina (2020), l’assaig turísticament inútil Esto no esUna guía turística (2020) i Relats d’un confinament fantàstic (2021). L’home que quasi filma el Monstre del Llac Ness és —diuen— la seva tercera novel·la.