Aquell any de la gelada, amb l’epidèmia de la tristesa a les portes de casa, fou molt dur. I com que els mals mai no vénen sols, tot un seguit d’episodis s’aplegaren en eixe temps. Un aglomerat d’emocions per on Consol, gairebé de puntetes, hi transitarà malalta cap a la mort.
Un cop tan dur i sobtat que deixarà una petjada indeleble en el temps, en els personatges que l’envolten. Ferran assistirà atuït per sempre més a la davallada al submón dels sentiments pregons, insondables. Uns retalls de vida que calia reconstruir com les peces d’un vestit.
I els xiquets, els fills de Consol i Ferran, regirats en allò més tendre, en allò més primer, hauran de singlar la tempesta perdurable en els anys, fins que l’aigua amagada en la fosca, calma i serena els amaine l’ànima i s’hi puguen reconciliar.
Joan E. Sifre Montalvà va nàixer a Alzira l’any 1962. És llicenciat en Filologia i treballa com a professor de Llengua i Literatura a l’IES Músic Martí Soler de Mislata.
Des del 1994 ha estat vinculat al Pla de Formació Lingüísticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari i a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
L’any 2009 col·laborà amb l’editorial Germania dins la col·lecció «La Canya» amb la traducció i les propostes didàctiques de dos contes d’Ambrose Bierce. El guardià del mort i Mort a Resaca.
Tot i que la inquietud literària sempre hi ha estat present, aquesta és la seua primera novel·la.