• Facebook
  • Google+
 

DISSABTE(FER)

SINOPSI

Poesia orgànica que escup, dessua, vomita… Poesia física que salta, corre, balla, fa malabars impossibles… Poesia metafísica que posa en compromís el Ser i el temps… Poesia matemàtica que ordena, desordena, suma, resta i fa derivades… Poesia geològica que regira els vents i regira les pluges… Poesia de les convencions malenteses que bateja i renega… Poesia lúdica que juga amb fang i sang i neda i s’amaga i riu i es despentina. I fa joc de paraules i esquiva paraules jugades… Poesia de la raó i de la no-raó que afirma i convenç. I nega i també convenç. En joc: l’etern sofisma de la bellesa!

Sobre l’autora

Montse Amat (Mataró, 1975). Curiosa de mena, des de ben petita busca resposta a preguntes impossibles i passa llargues estones gronxant-se en els conceptes. Les papallones la porten a estudiar art dramàtic i a escopir poesia compulsivament. Treballa en el teatre infantil, fent animacions, tallers, explicant contes… L’any 2000, juntament amb dues companyes, decideix crear la seva pròpia companyia, que s’anomenarà «Utòpiques» i que malviurà alegrement fins al 2007. Va ser coautora dels seus tres espectacles: Cercant l’èxit, Eva i l’Abril i Guerra? Des d’aleshores ha fet infinitat de recitals en casals, cafès, festes, petits teatres i ateneus. Des del 2011 fins al 2014 treballa com a actriu a La Cubana en el seu darrer espectacle. Col·labora en diferents plataformes de poetes: Le fanzine, Nomastique, Versos.cat, Nido de poetas y cuentistas... Actualment compta les marees a Sant Pol de Mar, on resideix. Aquest és el seu primer poemari que veu la llum com il faut.