Dibuix de l’ombra consta de dues parts. A «Cims i llindars» s’explora l’experiència pels cims del goig i la plenitud i s’aboca als llindars del temor, l’angoixa i la pena. Florit Nin ens convida a llegir com qui conversa amb l’amic, entre l’espera i el repòs. Parla dels clarobscurs de l’amor, l’abandó o la fatiga. La segona part, «Transfiguracions», condensa una sèrie de variacions delicioses sobre la pintura del poeta, com un veritable dibuix a l’ombra, el revers de les imatges per donar veu a allò que abans s’ha mostrat als ulls. Com a contrapunt a «Cims i llindars», on les paraules eren l’eco d’una vida que s’escapa, «Transfiguracions» exalta l’expressió alliberada i despulla el misteri de la bellesa. A Dibuix de l’ombra el poeta pintor deixa brotar la forma i ens arrela la mirada.
Francesc Florit Nin (Ciutadella, 1960), llicenciat en filologia, exerceix de professor de llengua i literatura, feina que compagina amb la passió de poeta i de pintor. Autor dels poemaris L’aigua a les mans, Memorial dels ulls i Juguesca. Ha participat en recitals diversos i en antologies com Poesia a les Balears a la fi del mil·lenni. Com a pintor ha exposat arreu del país. Col·labora en diverses iniciatives culturals de Menorca i sovint escriu articles d’opinió a la premsa. En paraules de Pere Gomila, Florit Nin és una veu destacada de la poesia menorquina, amb una obra d’una gran riquesa d’imatges i un acurat rigor formal i, que, potser com a la seva pintura, encalça una bellesa plena de la sensualitat i de la llum mediterrànies, sense renunciar a l’expressió més intensa i profunda.