Els versos s’endinsen en la terra i troben la flor del taronger i la joia del riu.
Aquest llibre s’ha escrit amb parsimònia, entre glops d’alegria i tristesa i singlots de desamor. Viatjant amb l’emoció en la mirada, no hi ha lloc per a la divagació. Són experiències quotidianes que a tots ens afecten, una compilació de vida. Estan contades amb senzillesa, ens són pròximes.
Sabem de què ens parlen i per més piruetes que les seues paraules descriguen entre els versos, a la fi hi trobarem tot allò que ens envolta: l’alegria, el dolor propi i l’alié, el dubte, l’amor, la injustícia, la tristesa, la bellesa o la mort.
Aquest poemari ens arriba com la part dels àngels, destil·lada pel temps i la sensibilitat de l’autora, amb mesura i sinceritat, ens anima i consola per l’inevitable: la Vida.
Estrella Sáenz de la Torre de Trassierra va nàixer a Vistabella del Maestrat i allí conegué les primeres lletres. Després se n’anà a viure l’adolescència a Manuel. A l’institut Rei en Jaume d’Alzira, mentre estudiava BUP i COU, comença a escriure i a estimar les Belles Arts.
A València estudià Magisteri en l’especialitat de Francés i l’habilitació d’Educació Física. Va obtenir una beca com a Assistent de Llengua a l’institut Marie Curie de Tarbes (França).
En tornar es llicencià en Filologia Valenciana (segons el títol) per la Universitat de València. Durant un temps col·laborà amb Ràdio Puça, lliure i llibertària, i amb Canal 9 Ràdio en programes relacionats amb l’ecologia.
Ha fet treballs de traducció i de correcció de textos per a diverses editorials.
Actualment treballa com a professora.