En aquest segon poemari hi he esquitxat picades d’ullet a la Vida, sostenint, intentant retindre les sensacions de la Tendresa per gravar a foc els instants en què jo sóc Ella; reconciliacions amb el dolor, desafiant-lo en cada vers per desgranar el seu missatge de pistoler i reclamar l’estat d’Alerta; intents de pintar el Silenci, per visibilitzar-ne tots els matisos, olors i tactes; i alguns crits amb rugit ferotge intentant disparar la Bellesa i l’Amor a canonades, de vegades directes, a matar, i d’altres enjogassades.
Espolsar-me les entranyes, com llençols assecant-se al sol, són ganes de convidar-vos a la complicitat de saber-nos expressions úniques de la mateixa onada.
Nascuda a Lleida el 1977, en una família que és la meva. Des que jo recordi em vibren preguntes sobre tot allò humà. Vaig llicenciar-me en Història Social Universal a la UDL, vaig viatjar a Guatemala, i el 1999 em vaig traslladar a Barcelona per estudiar Antropologia Social a la UAB. Als meus anys d’universitat vaig involucrar-me en els moviments estudiantils; d’altra banda, per pagar-me les matrícules i alguna coseta més, alguns estius vaig treballar a una residència d’avis i a l’hivern en activitats extraescolars i menjadors escolars; feines molt inspiradores per mi. Al 2003 m’instal·lo a Menorca, on he treballat de treballadora familiar, de tècnica de joventut a un casal de Joves, tècnica en el servei de Punt de Trobada familiar, d’assessora d’estrangeria, i els darrers anys com a acompanyant dels processos d’aprenentatge en un espai educatiu lliure. Sóc mare de dos nens, en Dídac i n’Isaac.
Al 2015 vaig publicar amb Neopàtria el meu primer llibre de poemes, Aràcnida.