JOCS DE LLUNA

Jocs de Lluna parla del joc de viure. Aquest joc que espera el protagonisme de la nit per despertar-se una vegada i una altra. Nits observades per unes llunes que gairebé mai no són les mateixes, acompanyant, amb la paleta de tonalitats de la seva llum que entra per un balcó, unes sensacions que, igual que aquella, tampoc ho són. Van passant per les diferents fases fins a la lluna plena dels sentits, per a claudicar en una fase nova o negre, esperant que tot torni a començar.

Alguns poemes són de subtil sensualitat i d’altres, de recolliment, tot això entre contínues fugides que acaben amb la lluna en el cove de les decepcions.

Tot el poemari travessa per diferents nits, així com per estats d’ànim molt diversos, amb alguns elements que es repeteixen: la llum de nit entrant per un balcó dibuixant contrallums a un cos de dona i als pensaments més íntims; els estels, els coloms, els gats, una pantalla, uns mobles; tot allò, observat per una lluna que, com el cor, transmuten les imatges i sensacions constantment.

El dia no arriba fins al darrer poema, en el que, malgrat conservar algun dels elements: els coloms, els gats, el cel, els sentiments íntims; escapa de la nit. És l’adeu d’un trajecte emocional per aquest passeig de més de cent nits amb els seus relats corresponents, on la sensualitat, el dolor i la renúncia, conviuen amb una paraula que, malgrat tot, el cor s’entesta a no comprometres.

Carlota Figuerola Arraut va néixer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Va viure a diferents localitats, com ara Olot, Sant Quirze de Besora, les Borges Blanques (Lleida) i a una petita localitat de l’Alt Camp de Tarragona, Querol, on de petita passava els estius amb la família. Fa anys que resideix a Ripoll.
Va estudiar Belles Arts a Barcelona i des de molt jove s’ha dedicat a la pintura. Ha rea¬litzat nombroses exposicions individuals des de 1979 a Vilafranca del Penedès, Girona, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Palma (Mallorca), Terrassa, Manresa, Sabadell, Rupit, Ripoll, el Ven¬drell, entre d’altres, i de forma col·lectiva per l’estat Espanyol i França. Ha guanyat diversos premis de pintura a Palamós, Cam¬brils, Canet de Mar, Granollers, Sala Valentí (Sitges), Sabadell, Olot, Terrassa, etc.
La seva obra pictòrica figura, entre altres publicacions artístiques, al diccionari Rà¬fols de pintura catalana i a l’enciclopèdia de Mallorca.
De sempre desenvolupà també la seva sego¬na passió, l’afició d’escriure contes i poemes, participant entre el 1991 i 1996 en alguns certàmens locals i guanyant amb el conte «L’ocell blau», i amb la història en forma de poesia «Àngels estàtics».
El 2022 va publicar el llibre de poemes Racons Invisibles i va guanyar el premi Maria Moliner organitzat per l’Associació Màtria amb el poema «Les dones som de cendra». El 2023 publica No cridis, que no et sento i el 2025 El Cor sota les petges. Participa amb assiduïtat a la revista literària digital veneçolana Letralia. I ha fet col·labo¬racions a la publicació cultural La Resistència, entre d’altres.