GANXUDES I FORASTERES

Els relats que vertebren Ganxudes i forasteres tenen com a denomi­nador comú el fet que les protagonistes són dones que fugen d’allò més inusitat per a tocar els peus en terra i increïblement enlairar els somnis com milotxes que volen tocar el cel. Històries com les de Gua­dalupe, Salomé, Carol, Frida, Chris, Àngela, Berta, Olímpia o Amina. Són les dones de casa, és a dir, les ganxudes –apel·latiu que reben les dones de Benigànim– i també les forasteres com les dones d’arreu del món, les que encarnen personatges de ficció inspirats en realitats i imaginàries fabulacions.

Com qui traça una línia circular, el primer punt arranca amb les filles, el nom de les quals el reben en honor a la figura més icònica de la seua història consubstancial: el d’Agnés. El cercle es tanca amb una recreació fantàstica dels orígens i enigmes d’eixa dona que, més enllà de la seua condició religiosa, ha deixat una petjada inesborrable en la memòria del temps.

Contes que s’endinsen en les crueses i subtileses de vides on les pors, l’amor, les inquietuds, els records, la violència, la fantasia, la saviesa, la ironia i les emocions, conspiren per a crear un viatge de paraules, melodies i imatges, a través de la narrativa i la mirada particular de l’autora.

.

Isabel Donet Sànchez. Nascuda a Beni­gànim (Vall d’Albaida) el 1960. És auto­ra de diverses publicacions editorials de marcat accent periodístic com ara, Pica­nya Solidària (Ed. Ajuntament Picanya); Dando la cara (Ed. Diputació de València); De l’erm al verd: Crònica del canvi polític valencià (L’Eixam Edicions) i coautora de l’assaig històric Nietas de la memoria (Ed. Bala Perdida).

A propòsit de la ficció, ha rebut diversos premis en certàmens de narrativa amb perspectiva de gènere. El 2024 publica­va la primera novel·la Adeu, princesa! (Ed. Neopàtria).

Com a periodista, al començament del 1984, va formar part de l’equip de comu­nicació de Presidència de la Generalitat durant el primer i segon govern autonò­mic. Posteriorment, va treballar durant més de dues dècades en la redacció de la primera Radiotelevisió Pública Valenciana. Tot seguit al Congrés dels Diputats, i en acabant tancava la seua trajectòria professional en el govern del Botànic II com a directora de Comunica­ció de la vicepresidència segona.

.