Algunes velles pors
es van enriquint
d’espirals i contrallums.
A les noves encara els falta
el punt de rovell convenient
per al pas de gat de l’elegia.
A l’entremig, la llibreta de dubtes,
l’arpegi blau, les constel·lacions de la pell
i la capriciosa rosassa dels calidoscopis.
Josep Igual Febrer (Benicarló, Baix Maestrat, 1966) viu al Josep Igual Febrer (Benicarló, Baix Maestrat, 1966) viu al Delta de l’Ebre des dels anys noranta.
Entre els seus títols poètics podem destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Rebotiga del brocanter (2000), Poemes escollits, 1987-2007 (2007), Ditades al vidre (2008) i Uomo qualque (2010).
En prosa dietarista ha publicat L’any de la fi del món (2001), El rastre dels dies (2004), Quaderns deltaics (2009) i L’incert alberg (2016).
És autor dels llibres de relats Faules mamíferes (2007), Fugida en cercles (2010), No és el que sembla (2010), Amors gairebé eterns (2013) i Circ de puces (2019), així com de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2001), Torn de nit (2005) i Música secundària (2015).