• Facebook
  • Google+
 

A L’ALTRA BANDA

SINOPSI

A l’altra banda és un llibre que recull un gran nombre de poemes, però també aforismes i uns pocs textos en prosa de difícil classificació. El lector hi trobarà gran varietat temàtica: crítica social, política, ètica, metafísica, motius religiosos, poesia amorosa, eròtica… Tot plegat, un llibre força heterogeni afaiçonat amb estils molt diversos. A l’altra banda és un llibre de crisi, de moviment, de transformació… Les premisses i perspectives existencials que u té, de sobte deixen de servir i aleshores comença la recerca existencial, la descoberta d’altres espiritualitats, la creació de nous sentits i, així, l’emergència d’una nova sensibilitat literària formalment més allunyada d’estètiques d’avantguarda. Aquesta nova aventura es deixa acompanyar tant per les tradicions literàries clàssiques, com les europees i algunes orientals, sobretot la xinesa i l’àrab. La literatura és transport, el viatge símbol de cerca i encontre.

 

SOBRE L’AUTOR

Diuen que naix a Llaurí, el 1957. Socialitzat a Alzira, de l’un li ve la passió per escoltar i imaginar històries, per la música i el cant. De l’altre la infància i l’adolescència joioses. L’any 71, des-arrelat, és endut a la Universitat Laboral de Xest. D. Antonio del Rey l’inicia en la passió de la literatura. Comença a escriure poemes sense massa traça, i comparteix aquest desfici amb Josep Solbes, amic del poble. A la Laboral de Gijón és educat pels jesuïtes. A València estudia Filologia. Amb Amadeu Viana hi viu una gran aventura mental. Comparteixen el mestratge de Lluís V. Aracil.

Antologat a Brossa nova, ha publicat a Neopàtria Joc de silencis (2015). Ha col·laborat al diari Levante-EMV, membre del Seminari de Sociolingüística de València, coautor junt amb Àlvar Carpi d’un treball poèticomusical de rapsòdia, autor dels poemes, junt amb Rubén Pascual, del disc La màquina del temps. Fins al 2017 s’ha guanyat les garrofes fent de profe d’institut. Literatura, música, espiritualitats, aprenentatge de llengües, viatges, són passions que ha conreat tot el que ha pogut (i més no, perquè no l’han deixat… les circumstàncies).