Blog


“L’ESPERIT DE L’ÀGUILA” DE JOAN TORRÓ

Burjassot. L'escript

Per Manel Alonso

Bicum és un jove nascut en allò que hui en dia coneixem amb el nom de comarques centrals valencianes, un valencià d’abans que existira el concepte de valencià, que no cal dir que és bastant modern, a pesar del que puguen afirmar alguns: hi ha qui perquè viu instal·lat en una caverna mental es creu nacionalment descendent de l’home primitiu. Bicum va viure fa més de deu mil anys, durant el Mesolític, un període temporal situat a la fi del Paleolític Superior, com a transició entre aquest i el període Neolític. Una època postglacial de grans canvis en l’alimentació, en els costums, etc. Un temps en què l’ésser humà ix de les coves i construïx les primeres barraques.

Bicum no és un personatge històric, impossible que ho fóra ja que va viure en la prehistòria i per tant abans que s’inventaren les primeres formes d’escriptura que podien haver deixat rastres de la seua biografia fins els nostres dies. Bicum és un personatge de ficció creat per l’escriptor de la Vall d’Albaida Joan Torró, perquè protagonitzara la seua darrera novel·la, L’esperit de l’àguila (Editorial Neopàtria. Alzira, 2015). Una novel·la destinada a un públic juvenil però que també pot –i de fet ho fa– interessar el lector adult.

Les complicades circumstàncies del naixement de Bicum el podrien haver condemnat a la mort o a ser un pària dins de la seua tribu, però la tossudesa i determinació de dos personatges fonamentals en el llibre, com són l’home savi i la dona fetillera, faran possible per una banda la seua supervivència i per una altra el fet de rebre una educació que junt amb la seua intel·ligència innata el faran assolir un nivell intel·lectual superior al de la resta de membres de la tribu.

El moment clau del relat comença just quan s’inicia la prova de la pubertat quan els xiquets, si la superen, es convertiran en homes.

Joan Torró recrea un temps i un espai amb versemblança i d’una manera natural, sense cansar el lector amb qüestions antropològiques. Construïx una trama atractiva, emocionant, en la qual el pas de la infantesa a la joventut d’un individu s’acaba produint a través d’un petit viatge per valls i muntanyes, un viatge ple de descobertes, seguint, sense adonar-se’n, les petjades d’aquell que fou el seu pare i que en descobrir-lo li descobriran qui és ell mateix.

Torró atrapa el lector des del principi de la novel·la, i ho fa amb una prosa àgil i senzilla, amb una tensió constant i latent. L’esperit de l’àguila és un llibre que conté alguns missatges entre línies molt interessants que li donen un valor afegit en aquest temps de desencant i crisi en el qual estem immersos, missatges que ens diuen que a pesar de les circumstàncies adverses podem, si volem, tirar endavant, només cal treballar amb intel·ligència, no deixar-se dur per la por, saber escoltar, saber veure i estar disposats a aprendre dels altres.