Pessics de vida

SINOPSI

Li és difícil a l’autor descriure la seua obra. Li corprenen els grans dubtes, del per què i del seu contingut. És una justificació? És una autovaloració?

En el meu cas tan sols em cal dir que, durant els últims 50 anys, si més no, davant el dubte si allò escrit podria interessar algú, ho rebutjava. Conseqüentment, poca cosa m’ha quedat a l’abast.

Ara, empentat per amics d’un grup, que conforma el col·lectiu «JAM Poètica», m’he decidit a publicar una petita tria de poemes, rebutjant l’anul·lador complex de joventut, que conforma aquest poemari, abocant-li alguns «pessics» íntims de la meua vida i sentiments, una mena de confessió pública d’allò viscut i sentit, sotmetent-ho a la valoració i afecte dels qui ho vulguen llegir.

Així doncs, gràcies d’antuvi.

Sobre l’autor

Víctor Iñúrria Montero va nàixer a València l’any 1939, i estudià el Batxiller a l’Institut Lluís Vives (1951-58). Posteriorment va obtindre els títols d’Aparellador (1962), Arquitecte Superior (1973), cursos de Doctorat (1973-75), Tècnic Superior en Seguretat en el Treball (1984) i Màster en Arquitectura (2013).

Ha estat professor a València de l’Escola d’Aparelladors (1974-75) i Arquitectura Superior (1972-76), Secretari del Col·legi d’Arquitectes (1978-79), fundador i primer President de la Federació de Pilota Valenciana (1985-1996).

Entre els seus treballs publicats, cal destacar:

Anàlisi de l’urbanisme soviètic (1987); Els gremis i eines del món de la construcció al segle xv (2004); El món dels vitralls (2007); articles sobre l’antropologia històrica als jocs de pilota a mà.