Miracle del vers

 

SINOPSI

Miracle del vers que furga l’ànima. El desig, l’existència i el més enllà que la fa existir. Palpa les escletxes del mot en un intent tenaç de reconvertir-lo en cosa, en paisatge que reposa en un altre paisatge («El temps ha plantat un bosc damunt l’ànima nua»). Una poesia que decanta el mot fins a la nuesa («amb senzillesa arribaràs a tots els llocs, escriure és acariciar una fulla d’herba»), manifestació que ens aboca a un estat gairebé primigeni. Com diu Anna Tomàs: «He vist el silenci no desitjat, el bosc, el gust de l’heura per emparrar-se, he vist el fred de l’enyorament de la pell de l’altre, molt d’amor, molta nostàlgia…». Hi trobareu influències dels autors que més estima: Pizarnick, Pessoa, Marçal, Hernández, Estellés, Benedetti, Foix, Martí i Pol, Espriu. De la pell passant per músculs i vísceres, notareu com retorna al mot. El miracle del vers que es fon en el cos, en la paraula. No és això l’ànima?

Sobre l’autor

Jaume Piquet Alcázar (Barcelona 1967) és llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de l’any 1992 exerceix en una consulta com a psicòleg clínic i terapeuta psicocorporal.

Des de l’any 2011 participa en diferents certàmens literaris. En el Sant Jordi de Cal Gravat guanya el 1er premi amb el relat La ciutat histèrica (2011), segon premi amb el poema «Oració al pare» (2012), 1er premi de poesia amb «L’home que els ha salvat a tots» (2013), 1er premi de poesia amb «Presència» (2015). A Parets, 1er premi de Poesia Inèdita amb «Íntims» (2013). En el certamen «Somnis daurats» guanya el 1er premi de poesia amb «Despullem-nos» (2012), segon premi de relats amb «Si vis pacem para bellum» (2012) i el 1er premi de poesia amb «Homenatge a Estellés» (2013).

L’any 2012 publicà la novel·la Histèries.