Mines, boscos i hotels. Peguera: usos i representacions d’un poble abandonat

SINOPSI

A primer cop d’ull, Peguera apareix com un poble abandonat i en runes; un indret on la natura i els boscos frondosos, els silencis i els cants dels ocells predominen per sobre de qualsevol presència humana esporàdica. No obstant això, Peguera es presenta, alhora, com uns paisatges, presents i passats, que van més enllà de la seva aparença silenciosa i calmada.

Un projecte urbanístic que pretenia transformar aquest espai «buit» en un complex turístic despertava, de sobte, diferents veus i representacions sobre aquest lloc que posaven en qüestió els usos als quals s’havia de destinar, i que, alhora, evidenciaven les relacions d’uns i altres amb les històries biogràfiques dels actors socials vinculades i incrustades al lloc en qüestió. La present obra exposa, des d’una aproximació antropològica, uns resultats que qüestionen una concepció hegemònica de Peguera com un espai abandonat, buit i natural, per apuntar cap a una tríada més dinàmica: deshabitat, buidat i naturalitzat.

Sobre l’autor

Ferran Pons Raga (Barcelona, 1981). La biografia «antropològica» d’aquest autor sorgeix i comença d’una manera inconscient a partir d’uns viatges localitzats, extensos i espaiats en el temps per terres brasileres i laosianes. Talment llavors i allà és on va emergir una voluntat latent d’indagar amb més profunditat envers les relacions, estructures i funcionaments socials, materialitzada cap a l’any 2008 amb l’inici dels estudis en Antropologia Social i Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La continuació dels mateixos durant els següents tres anys a la Universitat de Barcelona (UB) compaginant els estudis amb la feina i d’altres projectes paral·lels van desembocar, es diria que lògicament, a cursar el màster en Antropologia i Etnografia a la mateixa universitat. La present obra és el fruit de la recerca, presentació i defensa de la tesi d’aquell màster iniciat el setembre de l’any 2012 i acabat el juny de l’any 2014.