Les flors que creixen als marges

SINOPSI

Les flors que creixen als marges recorre la gran ciutat fent un passeig pel costat més salvatge, mostrant-nos la quotidianitat de personatges que tots coneixem i aproximant-nos a la seua realitat més dura. Aquest llibre de Vicent Nàcher Ferrero, també és un cant a l’alegria de viure, a la bellesa del món, a construir un futur ple de dolços riscos i noves propostes, deixant-nos seduir per cada repte que ens arriba durant el meravellós trajecte per la supervivència.

Endavant, doncs. Ja ens trobem a punt de salpar en la nau dels versos, que somouen els ciments de l’ordre establert. Vindran tormentes, tronades, pluges i vents, però res no farà que es vincle el propòsit darrer del poeta: la revolta.

El poemari és un retrat sagnant dels exclosos de la societat, dels sense sostre, dels anònims que dormen al ras, dels perduts que encara no s’han trobat, dels qui no compten per a res, dels humiliats, dels violats de totes les formes possibles per unes lleis injustes.

Sobre l’autor

Vicent Nàcher Ferrero (Algemesí, 1967) és llicenciat en filologia i professor de llengua i literatura. Com a poeta ha publicat Primavera de cartons (1994), guanyador del Premi Vila de Perpinyà Modest Sabaté de 1988, Desig o llibre dels abismes (1997), guardonat amb el XX Premi de Poesia Marià Manent de Premià de Dalt de 1996, La sang dels dies (1998), finalista del Premi de Poesia Amadeu Oller de Barcelona de 1994, Jardí públic (2008), Un entre tants (2010) i Alehop! (2013). Entre altres antologies, figura a 6 poetes 94. Antologia (1994), Poesia Noranta (1997) i 21 poetes del xxi. Una antologia dels joves poetes catalans (2001). Ha publicat diversos treballs sobre crítica i didàctica. Les flors que creixen als marges és el seu seté llibre de poemes, en el qual l’autor retorna una vegada més a la paraula.