La Vella Locomotora

SINOPSI

A principis dels anys seixanta, la família Diranzo deixava Alfarb (Ribera Alta) per a instal·lar-se en Hagetmau, localitat del sud-oest de França on Vicentet, el pare, havia trobat treball a la fàbrica de seients d’Alfred Daudignon.
Vicentet s’emportà amb ell la seua esposa Paquita, el seu fill Vicent i la seua filla Maria Rosa.
Maria Rosa, que esdevingué Marie Rose, ha escrit en aquestes pàgines els records de la seua infància en Hagetmau, en el difícil context de l’emigració.
Ni francesa a França, ni del tot espanyola a Espanya, l’autora reviu amb humor i tendresa aquell temps que la marcaria profundament.

SOBRE L’AUTORA

Maria Rosa Diranzo va nàixer a Alfarb (Ribera Alta) el 1957. A principis dels anys 60, amb la seua família, emigrà al sud-oest de França on els seus pares treballaven en una fàbrica de seients. En tornar, va estudiar el batxillerat d’aquella època i després, magisteri a València. Abans d’exercir de mestra, va treballar unes temporades a la cooperativa agrícola de Catadau. Com a docent, ha treballat a Ademús, Torrent, València, Aiora, Carcaixent, Sumacàrcer, Ontinyent, Crevillent, Llombai, Alfarb, i finalment, a l’IES Ramón Esteve de Catadau, on imparteix valencià i francés al primer cicle de la ESO. Ha escrit dues novel·les juvenils: El secret de l’olivera i La pantalla mágica; un relat autobiogràfic sobre la seua trajectòria docent: Mestra, conta’ns coses!; una novel·la per a adults: El marge i el camí, i aquesta: La vella locomotora, un relat de memòries sobre la seua infantesa a França.