LA PELL ÉS LA FRONTERA

SINOPSI

La pell és la frontera és un aiguabarreig dels versos que han nascut dins les hores i els dies, que al llarg d’un any han sacsejat l’interior de l’autor. Sense acotar el poemari en una sola temàtica, sinó fruit dels moments, de l’estat d’ànim, de les coses que li van succeint, en el seu trànsit per la quotidianitat diària.
Trobareu als fulls de La pell és la frontera poemes de diari, amorosos, de desamor, de fracàs, amb mirades a la naturalesa, sobre el pas de la vida i les seves experiències. L’autor descriu poèticament les feines del camp, que foren a la seva infància el referent i el món on va ser educat en un temps familiar que ja no tornarà, temps de convivència amb el raïm, el vi, el blat i les antigues formes de viure en família i comunitat, també amb les imposades per la política i la religió, on la llengua i els drets eren maltractats. Els avantpassats que varen patir la guerra, els carrers i llocs presents a la memòria i en què l’autor es va fer gran. Escriu també sobre temes de rabiosa actualitat: drama dels refugiats, Palestina, Sàhara…
Un poemari d’amor a les persones, a la naturalesa i a la terra que el va veure néixer.

SOBRE L’AUTOR

Pau Civit i Poblet neix a Blancafort, a poca distància de Montblanc (La Conca de Barberà), on actualment viu. Escriu i llegeix poesia des de l’adolescència. Admirador i coneixedor dels paisatges i de la gent de la comarca, porta dins seu tot el sentiment i el bagatge que el fan escriure versos, on l’amor i el desamor, els paratges i les formes de vida interactuen dins els mateixos poemes. Nostàlgia, somnis trencats, ferides obertes, inquietud per l’esdevenidor.
Fa del cromatisme i la força d’aquesta terra de raïm i cereal, i dels dibuixos que la configuren, una font d’inspiració. En definitiva, poesia de l’experiència, sobre els grans temes de sempre, però segats, batuts, arerats i ensacats a la seva estimada terra.
És membre de l’Associació Literària l’Escarritx. Ha obtingut els següents guardons: 1r premi de poesia en el I Concurs Literari de Tardor, amb el poema «Una tardor a la Conca»; 1r premi Biblioteques amb D. O., amb el poema «Oda al trepat»; 1r premi de poesia al III Concurs Literari de Tardor, amb el poema «Els vells sempre esperen».
Ha publicat el poemari Banyat en lila (2014) amb l’editorial La Torratxa.