La paraula callada

 

SINOPSI

La paraula callada és un poemari dividit en tres parts. La primera, «Glopades», expressa vivències que s’escalonen des dels plaers senzills de l’estat i del sentir del moment, passant pels dubtes, i fins arribar a les indignacions i resignacions que l’ésser emocional és capaç de viure amb allò que l’envolta.

La segona part, «Terrànima», vol ser l’inevitable lligam amb un entorn, físic i cultural, que ha modelat l’autor per situar el «jo» dins d’aquesta simbiosi existencial inseparable. L’home i el paisatge formen part d’una maternitat inqüestionable.

El poemari acaba amb «Reminiscències», una percepció on les imatges de la infantesa omplen la memòria; on l’enyor estrany de seqüències pretèrites colpeja la ment, convençut que el present és allò bastit en la infància i que cal viure contra l’oblit.

Sobre l’autor

Josep Joan Casasnovas Mascaró (Ciutadella de Menorca, 1963) és periodista, professió que ha anat exercint a la seua illa en premsa escrita, ràdio i televisió, a més de col·laboracions fetes en articles d’actualitat cultural i social, així com en la participació en esdeveniments i recitals poètics diversos.

L’any 1991 l’Ajuntament de Ciutadella li concedí, ex aequo, el Premi de la Biennal Literària de Poesia Festes de Sant Joan per l’obra Tannkas de Caragols, publicat per l’Institut Menorquí d’Estudis el 1993. També obtingué, en dues ocasions, el Premi al Poema de l’Estampa de la Festa; l’any 1991 amb Caragol de Santjoanet, i el 2011 amb Bornar. El mes de gener de 2014 el Consell de Menorca li atorgà el XII Premi Josep Vivó de Glosa Escrita per l’obra titulada Ni tot salat, ni massa fat.