D’un nou patriotisme y altres poemes civils

SINOPSI

D’un nou patriotisme i altres poemes civils és un poemari de desesperances i d’esperances. Neix com una queixa a la situació actual dels catalans i, a mesura que aquests van sortint al carrer per reclamar els seus drets, deixa el seu no aspre i acusador i es va convertint en un cant esperançat.

Formalment, la principal característica del poemari és la claredat. El poeta té un especial interès en ser comprès, per tal que la seva queixa o el seu suport siguin compartits i ajudin per tranformar, ni que sigui humilíssimament, una societat que demana a crits ser transformada.

Sobre l’autor

Nascut l’any 1962, en plena dictadura franquista, a una família de flequers-pastissers del Raval de Barcelona, cosa que l’emparenta amb un dels seus poetes més admirats, Vicent Andrés Estelles.

Durant no sé quants anys està intern a La Salle Bonanova, l’escola més pija de la ciutat en què, malgrat tots els malgrats, sembla que va aprendre alguna cosa, com per exemple a estimar Antonio Machado i Quevedo.

Llicenciat en dret i advocat, és a dir, especialista en injustícies i tripijocs, necessita de la poesia per pensar que la vida també pot ser una altra cosa.

Divorciat i amb dues filles, a les quals llegia poemes i cantava cançons abans d’anar a dormir, que l’han fet millor persona pel simple fet que es veu obligat a donar exemple.

Fundador del grup poètic Reversos i admirador d’Homer, Juvenal, Villon, entre tants d’altres. I de Raimon i Ausiàs March, que l’han acompanyat des de molt jove.